Ho he tornat a fer. No ho he fet volent. Però aquella dona volia arruïnar-me la vida. Es creia que per haver mantingut relacions amb ella em podia amenaçar. Si home!
Em volia treure la meva família, la meva dona i els meus set fills. Però ja l'he fet callar! Ara ja no pot dir res. Sempre i quan els morts no parlin!
Però... i ara? Que els explico a la meva muller i als meus fills? La policia no tardaria gaire a trobar-me.
He d'escapar amb ells del país.
Encara no em crec que estigui escrivent un diari tan absurd. Crec que cremaré aquestes pàgines. Són una prova contra mi. Tot i que si arribessin a descobrir-me, els quedarà alguna cosa més meu. Per què li vaig donar aquell cop de puny? L'he matat i ara la culpabilitat m'envaeix el cos.
Jo només tenia por de perdre la meva família.
Però s'ho té ben merescut aquella fulana, no hauria d'haver-me amenaçat.
Val doncs decidit, demà els diré que anem de viatge a París. No em poden tornar a posar a la presó, ja ho vaig passar prou malament l'ultima vegada, sort que vaig sortir abans, per bona conducta, però va ser tant divertit arrencar-li el cor a aquella nena...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada