El meu vell amic Martí

Encara me'n recordo d'en Martí, fa molt de temps que no el veig. Érem companys a l'escola, i també a parvulari. El recordo petitó, amb ulleres, vestit sempre de manera extravegant i estranya. Li agradava molt anar a comprar roba, però li agradava cada cosa... Inusual! En aquella época estava de moda anar vestit amb una samarreta de colors y texans, y doncs ell com es vestia? Doncs portava una samarreta blanca amb uns pantalons curts. Era ben extrany en Martí de jove! Es comprava tot el que no estava de moda, però bé, tothom té els seus gustos. Era molt divertit. Va ser el meu millor amic durant molts anys. M'ajudava a estudiar, ja que ell era el més llest de classe. Però a part d'aixó, també quedàvem per veure el fútbol a casa seva. Ell era tot un aficionat dels esports, m'agradava quan es posava nerviós perquè el seu equip preferit perdia. Recordo que a l'escola vaig picar un parell de nens que assetjaven en Martí, l'insultaven i l'empenyien, i aixó em feia enrabiar de tal manera que els vaig acabar picant, i sí, hem van castigar per picar-los. Però bé, en Martí ha tingut un bon futur: un bon treball, una bona esposa, etc. I me n'alegro per ell. Fa uns anys va anar a viure als E.E.U.U., de vegades ens enviem cartes per recorar els vells temps, però ell està molt ocupat, per tant, no ens escrivim gaire. Però tinc una sorpresa per ell... Anire a visitar-lo d'aquí poc.